30 d’abril del 2011

Nova Zelanda (Oceania)


Una volta per... Turquia - Síria - Jordània - Egipte - Emirats Àrabs - Oman - Iran - Emirats Àrabs - Nepal - Filipines - Singapur -Indonèsia - Singapur - Nova Zelanda... 

NOVA ZELANDA


-RUTA: 17 dies per l'illa del sud... Christchurch (2) - Llac Tekapo (2) - Mount Cook (2) - Wanaka (2) - Queenstown (2) - Milford Sound (1) - Wanaka (1) -  Geleres Fox i Frank Joseph (2) - Kaikoura (2) - Christchurch (1).
-SEGURETAT: Moooolt segur.
-TRANSPORTS: S'ha de llogar un cotxe sí o sí (hi ha molts joves que fan autoestop).
-GASTRONOMIA: Era tot tan car que hem cuinat nosaltres mateixos. El xai està boníssim.
-MONEDA: 1€ =  1,75 dòlars 
-PREUS ORIENTATIUS: Una ampolla d'aigua= 2$ (1,20€)
                                  Habitació doble en un alberg=70$ (40€)
                                   Internet: 1h 3€!!!
-EL MILLOR: els paisatges (si hi ha sol). Les activitats a l'aire lliure (BTT, excursions a peu, acampar, visitar geleres i fiords, etc...)
-EL PITJOR: que tot és bastant car i que a segons quins llocs plou molt.

Aquest país està molt poc poblat: només hi ha 4’3 milions d’habitants, repartits entre l’illa del nord i la del sud. Aquest cop només visitarem l’illa del sud...

Nova Zelanda està realment a l’altra punta del món.
Després de 12h de viatge (10h de Singapur a l’illa del nord de Nova Zelanda, 1h d’espera i 1h més de vol fins l’illa del sud), hem arribat a Christchurch!


26-04-2011. Christchurch 
No us sona de les notícies aquesta ciutat? Durant moltíssims anys no havien tingut cap terratrèmol, però aquest 22 de febrer en van patir un de 6'3 a l’escala de Ritcher.
La ciutat està mig morta

Gairebé totes les esglésies estan destruïdes
Era la citat més important de l’illa del sud, i es veu que era maquíssima, però aquell dia es van enfonsar un munt d’edificis i van morir unes 200 persones.
Des de llavors els militars prohibeixen l’entrada a tot el centre perquè hi ha edificis molt fets malbé.
Tot el centre està vallat
Més de 60 mil persones van perdre la seva feina o casa, i van haver de marxar a  viure i treballar a altres ciutats.
Uns grans magatzems a les afores
Des d'aquest gran terratrèmol cada dia tenen repeticions... L'altre vespre estàvem a l'habitació i ens vam quedar de pedra... 4'1 a l'escala de Ritcher!

Llac Tekapo
Hem llogat un cotxe per visitar l’illa sencera.

En aquest país hi ha quilòmetres i quilòmetres de camps verds plens d’ovelles (diuen que hi ha 4 ovelles per cada habitant).

I també hi ha un munt d'esglésies (aquesta era molt petitona, estava a costat del llac Tekapo, i ens va semblar xulíssima!)

Vistes de tot el llac. Cliqueu a sobre per veure la foto més gran!

Dinant amb unes vistes fantàstiques!




Mont Cook
Des d’aquí hem fet vàries excursions per veure la muntanya més alta de Nova Zelanda...
Mont Cook (3.754m)
...i algunes geleres...


Fa 100 anys aquest gran llac era tot gel...



Com aquí tot és caríssim, cuinem nosaltres mateixos als albergs (tots tenen unes cuines al·lucinants).

Wanaka
Sembla que el bon temps ens va somriure dos dies i... prou!
Quina ràbia estar en un dels països amb els paisatges més espectaculars però no veure el sol...

Davant del llac del poble de Wanaka

Hem anat a fer una excursió... menysmal que encara no havíem aparcat el cotxe...
Que nos atacaaan!!!!

A cada revolt voldries baixar del cotxe per fer una foto...
A les 17h ja està tot tancat i a les 18h ja es fa fosc, així que aprofitem per cuidar-nos una mica...

Queenstown
És la segona ciutat més gran de l'illa del sud. És maquíssima, i a l'estiu hi ha molta gent jove que ve a fer esports d'aventura.




El paisatge pot ser molt maco, però si no hi ha sol.... de vegades sembla tret d'una peli de terror!



Quan vosaltres us lleveu nosaltres ja estem fent el sopar (aquí són les 18:30h-19h) i
anem al llit a les 22h... Quina vida aquesta gent!
Fent el sopar a ple dia...
Per fi surt el sol
Milford Sound
De camí cap a la costa oest per veure els fiords ens va fer un sol espectacular, però...

Albert, condueix, que jo em quedo aquí dalt!


...a l’altra banda de la vall, després de passar per un túnnel llarguíssim, el temps era completament diferent!

Els famosos fiords...



Les geleres Fox i Frank Joseph
Vam anar a veure la platja, però... no entraven gaires ganes de banyar-se.
A la platja, amb la gelera Fox al darrere
Vistes del Fox glacier des de la carretera
Després de visitar el Fox glacier, vam a una altra gelera, la més coneguda del país: el Frank Joseph.

Si us hi fixeu bé, podreu veure que sobre el gel (a la part esquerra, just on dóna el sol) hi ha una mini “expedició” de gent... és gran, oi?
L’Arc de Sant Martí
Mai havíem vist un arc tan xulo i definit.
    CLIQUEU AQUÍ si voleu veure el conte

Castle Hill
Vam pujar a unes formacions rocoses molt peculiars que antigament eren sagrades pels Maorís (ètnies polinèsies que van ser els primers pobladors de Nova Zelanda, abans que els anglesos la colonitzessin). Avui dia és un lloc molt apreciat pels escaladors.

CLIQUEU AQUÍ si voleu JUGAR

Vistes des de Castle Hill
Hem passat per molts poblets, però mai s’hi veu a ningú...

Bé, sí, ovelles i més ovelles!
Els puntets blancs de la muntanya també són ovelles!
Kaikoura
Aquest lloc ens ha encantat.
La costa està plena de foques que vénen a descansar (es poden passar fins a 3 setmanes nedant sense parar per alimentar-se).


Hem passejat per la muntanya per tenir unes bones vistes de la península.

Descansant a la gespa...
... per observar el cel.
Vistes del mar

Al vespre vam fer un tour en vaixell... vam veure 3 “balenes esperma” (sí, sí, és el nom de l’espècie).
Quines bèsties més impressionants!
Christchurch
Hem acabat el viatge per Nova Zelanda allà on el vam començar. Ara, però, sembla que fa millor temps.

Avui hem dormit en un lloc ben peculiar... en una antiga presó!

CLIQUEU AQUÍ si voleu veure la presó per dins


Aquesta matinada ja marxem cap a Austràlia...


A i A, menjant kiwis de cap per avall....



22 comentaris:

  1. Núria1/5/11

    Oooooohhhh! Nova Zelandaaaaaaa! El Jose està enamorat de Nova Zelanda des que va veure "El senyor dels anells"! Quins paisatges més xulos! A veure si nosaltres hi podem anar algun dia!
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Ooooooohhhhhh!!!!!!!
    Ho vàrem veure a la TV. quan el terratrèmol.
    Un petonet
    Victòria

    ResponElimina
  3. Anònim2/5/11

    mlt xules les fotos!!! mlts besitos feos!!!

    ResponElimina
  4. Anònim2/5/11

    Hola Pke’s, que no he fet cap comentari els darrers dies perquè estava de vacances a la platja... Ara ja torno a estar a Sabadell i a veure el vostre blog,, Genial!!! les fotos molt bones ,, vosaltres heu quedat fantàstics!!! Sembla que formeu part d’aquest paisatge ... N’hi una que de segur la faig ampliar i emmarcar !!! però tot no podia ser tant bonic i per això estan els petits terratrèmols ...oi??? ainnsss... Petons. Mami/Sué

    ResponElimina
  5. Anònim3/5/11

    Heiiii vecinos!!!!!!
    Quan torneu no coneixereu l’escala, ha quedat superwapipiruli. En Kiko, Leyla i jo us trobem molt a faltar i tenim ganes de veure-us. Gaudiu del temps que us queda (esperem que torneu algun dia) a la tornada us podreu llepar els dits amb un excel•lent brownie que us farà la veïna.
    Llepadetes d’en Kiko i molts petons,
    Kiko, Leyla i Ana

    ResponElimina
  6. Anònim3/5/11

    M'encanteu!!!!!!! ;) Un petó gegant i aviat ens tornem a trobar!!!!! Marta

    ResponElimina
  7. Anònim4/5/11

    Les cireres BONISSIMES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! llastima que no les tastareu pero tot no es pot tindre......... encara que preferiria mes esta amb valtros que collin cireres.molts molts petons!!!!!!!!!! family/miravet

    ResponElimina
  8. Belén4/5/11

    Ohh!He estat mirant les últimes fotos d'Indonèsia i Singapur! Quina emoció poder trobar-te amb tota la família!Pena, penita pena, que estem liats amb estudis (Toni sobretot). Podríem haver fet una escapada nosaltres també a l'abril (millor), ja que al maig ja esteu maaaassa lluny!Tot preciós!Últimes fotos realment romàntiques...ay...Josnur, por cierto! Ya que tenemos línea directa via Blog Ann&Alb...todavía recuerdo a Arwen y a Aragorn en el Messenger...sin comentarios...jajajaja...
    Petonàs!

    ResponElimina
  9. Anònim4/5/11

    Doncs no sembla que pel fet d'estar a l'altra part de mon us hagi baixat la sang al cap, no?no se us veu gens ni mica de rojos...: podria ser que desprès de tot la terra fos plana i no rodona....d'atra manera no s'explica el fenòmen..on és la trampa????? Aqui a Càceres plou. petons....mi tessoroooooooooo....es mi tessoroooooooooooo.

    ResponElimina
  10. Anònim7/5/11

    Hola Legolas i Galadriel,

    Si voleu que el sol arribi a la ciutat del rei (Queenstown) heu d'anar a Milford Sound i veure el millor fiord de Nova Zelanda... i només així s'acabaran les tenebres a "La Comarca"..

    Aragorn

    ResponElimina
  11. Marta J.8/5/11

    Hola cuñaos! amb mal temps i tot, és espectacular. Nosaltres (Arnau i jo, tot s'ha de dir, es que hi ha F1 ) marxem a la Feria d'Abril al Forum a ballar unes sevillanes. Ja us enviaré unes fotos del peque vestio de cordobé!

    ResponElimina
  12. Anònim8/5/11

    Hola Pkes, corro, pq surti el núm 11000 de visites , ji ji (ja m'havia sortir el 10.000. Qè té premi això. Petons petons Mami/Sué

    ResponElimina
  13. Anònim8/5/11

    Molt guapes les fotos de Nova Zelanda...Anna a la de la cuina de l'alberg estàs moníssima, sembla que facis un anunci d'electrodomèstics però de "gama alta"!! Vinga,feu fotos amb solete i ja ens les ensenyareu!! Petonets!! Noe.

    ResponElimina
  14. Anònim8/5/11

    jeje .. Anna es cert el que diu el Noe de que estàs moníssima amb la foto de la cuina!! el que te "guasa! es que sigui justament a la cuina, ji ji ... no es dels llocs que jo et situaria... a què no?? Petons Mami/Sué
    P.D. No us exclamareu de la "vidilla" que us donem pel blog, eh ??

    ResponElimina
  15. Anònim8/5/11

    Jo també ho vaig pensar, mira que on has quedat millor és a la cuina!! Jo et situaria més aviat en un vestidor ple de roba i amb mil sabates! Per cert, que no tot siguin floretes per l'Anna, la de l'Albert davant d'un moll amb paisatge al fons mirant a càmera com si ens volgués hipnotitzar tampoc té "desperdici"...és sou tan monos...que feu ràbia!! je je je de bon rotllo!! Petons!! Noe.

    ResponElimina
  16. Anònim10/5/11

    ueiii!!aki ja comença a fer dies de caloreta...tot i que a vegades encara sembla que el Nepal t'entri a casa ;)
    aviadet sopar de guies, ja us en farem 5 cèntims! perque segur, segur que us tindrem presents!
    petoooooooooons!
    Cèlia

    ResponElimina
  17. Anònim10/5/11

    Parella!!!!!! Que ja estic a Mataró!!!!!!
    La tornada increible, tothom va flipar,jejejej quina sorpresa!
    Continueu disfrutant molt del viatge! aniré seguint les vostres aventures!
    Molts petons i ens veiem per Barcelona!!!! :)

    SUSANA

    ResponElimina
  18. verda d'enveja10/5/11

    Ohhhhh quina pena...aquest mal temps...!!!!!juasjuas...aquí, a Càceres no hi plou gens, de fet reguem les plantes dels balcons amb gasosa, ja fa dies...
    Veig que continueu treballant "de debó" comprant bitllets....fent "afotos" etc ,etc.
    No us preocupeu...aviat tindreu vacances ( al Setembbre,juas,juas,)
    Veig que el viatge us continua provant força, esteu "guapus" malgrat la pluja i el mal temps.
    Disfruteu, disfruteu...que aqui no us trobem a faltar gens...! (cap petó)

    ResponElimina
  19. Quin canvi, ara ja esteu a un país occidentalitzat, i això són avantatges però també inconvenients. Més comoditats, però és difícil gastar poc.
    Ostres sí que fa ràbia estar a un lloc que saps que és magnífic i que per culpa del temps no ho puguis veure tan magnífic. Però no us preocupeu, diuen que després del mal temps sempre surt el sol, i és ben veritat, però a vegades tarda una mica...
    Ei quins albergs! Quina cuina, ja m'agradaria a mi tenir-la.

    Vinga, disfruteu molt i fins aviat.

    ResponElimina
  20. Anònim10/5/11

    Hola Pke's, cada vegada que miro el vostre blog, no se pas el per què ...em ve al cap la cançó -Imagine- de John Lennon (?)
    Gaudiu molt!!! Petons. Mami/sué

    ResponElimina
  21. CARMEN10/5/11

    molt maco, es preciós tot, us quideu molt bé per loque veig, per aqui tot bé el Pep en la seva linea, no parla encara, però ja falta meig, un petó molt fort, el meu germà està estable, de moment, Carme

    ResponElimina
  22. Veient tots aquests paisatges ara sí que sé que algun dia enredaré el Miquel per anar-hi. Quan? no ho sé, però sempre arriba el dia....
    Veieu, al final el sol us ha somrigut.
    Ja vau cantar bé el sol solet?
    Vinga, a veure què dieu ara d'Austràlia.

    ResponElimina

Si ens voleu escriure alguna cosa,
estarem encantats de tenir notícies vostres!
A & A