17 de febrer del 2011

Iran (Àsia)

Una volta per... Turquia - Síria - Jordània - Egipte - Emirats Àrabs - Oman - Iran - Emirats Àrabs ... 

IRAN



-RUTA: Shiraz (2, des d’allà taxi a Persepolis) – Yadz (3, des d’allà taxi a Kharanaq i Meybod) – Esfahan (2) – Kashan (1’5, des d’allà taxi a Abyaneh) – Tehran (2).
-SEGURETAT: Absoluta. 
-TRANSPORTS: Els trajectes en autobús entre ciutats són molt còmodes i n’hi ha sovint (ei, no paren per pixar!). Hem visitat les ciutats a peu, a Tehran, però també hi ha metro. Els hotels ofereixen tours en taxi per visitar llocs molt puntuals (val la pena!).
-GASTRONOMIA: S’ha de provar el beryoni (una espècie d’empanada de carn i herba), Kabab (pinxos de pollastre) i molts altres plats típics…
-MONEDA: 1€ = 14.800 rials (moneda official) o 1.480 tomans. Els preus escrits surten en rials, però a l’hora de dir-te el preu te’ls diuen en tomans. Un “follong”! Important: no funciona cap targeta estrangera, així que cal portar efectiu suficient!
-PREUS ORIENTATIUS: Una ampolla d'aigua= 0’25€
                              Habitació doble= de 17€ a 22€ (regatejar el preu de l’hotel!)
                              Sopar = 4’5€ /pers
                              1h d’internet= 0’65€   
                               VISAT= 50€/pers    
-EL MILLOR: L’hospitalitat de la gent... Si teniu oportunitat, xerreu amb algun iraní i deixeu-vos portar (us convidaran a casa seva i sera una experiència genial). És un país amb poc turisme I per això encara no intenten timar-nos.
-EL PITJOR: Totes les dones han de portar, per llei, un Hijab al cap (mocador), màniga llarga i samarreta que tapi el cul (a l’estiu és insupportable!). S’ha d’anar molt en compte a l’hora de creuar el carrer!!!

 

14-2-1010. Shiraz
Iran, té una població de 72 milions d'habitants, i és 3 vegades més gran que Espanya! És un país que ens està sorprenent molt...
Sempre diem que ens hagués agradat viatjar 20 anys enrere, perquè allà on anem ja hi ha un Starbucks, però... és com si aquí fóssim els primers turistes en arribar. Tot és molt autèntic... a l'Albert li encanta estar aquí!!! A l'Anna la mira tothom: els homes, els nens, però... sobretot les dones!  (Tenint en compte que a Síria, Jordània, Egipte i Oman hi ha molt poques dones pel carrer, aquí hem al·lucinat: se'n veuen per tot arreu).

La primera anècdota és que una hostessa va fer cobrir el cap a l'Anna abans de sortir de l'avió, i és que aquí... és obligatori portar el mocador des dels 9 anys! La majoria de les dones estan en contra d'aquesta llei, i a les grans ciutats les joves cada cop ensenyen més tros de cabell.


 Shiraz no és una ciutat per fer gaires fotos...
El castell de la ciutat
El "mercadillo". És el primer país, dels que hem visitat, en què no està muntat pel turisme... està ple d'iranís comprant catifes, roba, fruits secs... Tothom al·lucinava en veure'ns!
Molta gent no sap que els iranís són musulmans, però NO SÓN ÀRABS... són descendents dels perses i parlen farsi (que és una evolució del persa amb algunes paraules àrabs).
Hem anat a visitar les restes de l'antiga ciutat de Persepolis (antiga capital de l'impresionant Imperi Persa), que és l'orgull dels iranís.

Perse Polis (la ciutat persa)
Allà ens vam creuar un grup de nenes que anaven d'excursió i que van córrer cap a nosaltres com a bojes per fer-se fotos, tocar-nos i fer-nos preguntes...


Vistes de tot el que queda de Persepolis
A Persepolis hem conegut una noia simpatiquíssima que xerrava molt bé anglès i que tenia molta curiositat per saber coses de la nostra cultura, ja que aquí el govern té el control absolut sobre la totes les cadenes de televisió i, aquells que tenen satèlit... diguéssim que els hi "falla" molt sovint!  Així que gairebé no saben res sobre nosaltres i els nostres costums. 
Hem estat hores xerrant amb la Maryam i al final li hem proposat de sopar junts. Ens ha vingut a buscar a l'hotel, ens ha portat a un restaurant típic i ens volia convidar (tothom diu que els iranís són molt generosos i que ens deixéssim convidar. Evidentment no li hem deixat pagar, però ens ha costat moltíssim!)

Yadz
De Shiraz a Yadz, el paisatge d'Iran és espectacular...





A la part antiga de Yadz et pots perdre pels carrerons estrets i laberíntics...


La cúpula d'unes de les nombroses mesquites de la ciutat
 Una altra de les mesquites de la ciutat...

Molt poca gent xerra anglès, però els que en saben s'apropen per parlar amb nosaltres... volen saber quina imatge té Iran a la resta del món, què pensem del seu país i la seva gent...

L'Albert xerra amb uns nois que se li han apropat

A Iran el trànsit és pitjor que en qualsevol dels països del voltant, inclòs Egipte (quan vols creuar el carrer i et tenen al davant acceleren). I les motos molts cops circulen en contra direcció o per sobre de la vorera a tota velocitat!
A l'hotel on estem només hi ha joves guiris. Hem conegut un noi de Nova Zelanda que porta viatjant 6 anys (des dels 21) i ara fa 2 mesos que no es mou d'aquí perquè el va atropellar 1 cotxe i li va trencar la tibia i el peronné de les 2 cames! El tio té pensat seguir viatjant 2 anys més quan estigui totalment recuperat.

Nosaltres, el noi de l'accident i els navarros

Al vespre hem anat a veure les dues torres del silenci... Són unes construccions funeràries situades a sobre de la muntanya, on antigament deixaven els cadàvers perquè els voltors els "purifiquessin" (pensaven que els cossos eren impurs i contaminaven la terra).


Allà vam esperar per veure la posta de sol


17-2-2011
Des de Yadz hem visitat, amb un taxista-guia, 3 llocs molt coneguts de la zona:
 
Kharanaq
Aquest poblet de 400 anys, situat en un oasi en mig del desert, va ser abandonat fa només 30, quan l'Estat va donar diners als ciutadans per a que es construissin cases més confortables (amb llum i aigua) una mica més lluny.

És una sensació xulíssima poder-se passejar per les cases buides...


Els iranians es caracteritzen per ser molt hospitalaris, potser per aixo sempre reserven la millor habitacio de la casa pels seus convidats.
Vistes des d'una antiga habitacio de convidats

Meybod
En aquesta ciutat tenen un castell que servia, fins fa nomes 200 anys, per a que la gent pogues refugiar-se dels enemics.

Castell de Meybod

Vistes de la ciutat des del castell
A Iran hi ha 999 edificacions repartides pel pais on les caravanes que anaven pel desert antigament podien aturar-se a dormir i menjar. Avui dia s'han convertit en hotels, restaurants...


Hem anat a veure tambe unes torres que s'utilitzen per a que els coloms s'hi instal.lin i ho deixin tot fet una "merda"... despres la recullen i l'utilitzen d'abono! (Es podria fer el mateix a la torre de Colon de BCN!)



18-2-2011. Esfahan 
Aquesta ciutat te moltes coses per visitar aixi que estarem aqui uns dies...
El primer contacte amb el carrer et fa sentir-te forca malament... tots els ulls clavats a sobre teu, uns girant-se, altres assenyalant-te... ara ja ens hem acostumat i simplement passem.

Eman Square de nit, amb lluna plena
Vam coneixer una parella encantadora en un restaurant .... ens van convidar a prendre un te, i al dia seguent a dinar a casa seva.  S'han desfet per tractar-nos com a reis... (ens han regalat perfum, fruita, un collaret, un anell, ens han pagat el taxi i... a sobre, estaven molt sorpresos quan hem portat les postres...te cagas!!!!). Super bona gent... 
Iran no es un pais per fer fotos maques, sino per viure experiencies molt intenses...  Despres d'Iran necessitarem unes vacances!


Despres de dinar amb el Mohamed i la Marjan, vam anar a passejar a la vora del riu, per veure el pont tan maco que te aquesta ciutat.


Al dia seguent ens hem llevat aviat perque ahir no vam tenir gairebe temps per visitar la ciutat...

Interior d'una mesquita molt antiga
Ens hem estat una bona estona fent fotos al lloc mes conegut d'aquesta ciutat: la placa d'Eman Square. Es enorme i molt maca. Quan portavem una estona asseguts en un banc ens ha vingut una escola sencera de nenes a preguntar coses, jejeje.
 
La placa Eman Square, de dia
Es facil perdre's si entres per un dels porxos que te la placa per veure les botiguetes d'objectes fets a ma, de catifes, de gerros, d'especies, de joies...

En el primer pais on ens costa trobar un lloc per menjar... Despres de passar hores caminant, visitant, coneixent, fotografiant la ciutat... hem trobat un bon restaurant de menjar tradicional!


Ens costa moltissim menjar asseguts amb les cames creuades i sense taula ni ganivet!
21-2-2011. Kashan
Hola gent!
En aquest poble no hi ha ni una anima... tot molt tranquil.






El sabater del poble...

Hem anat a visitar unes cases tradicionals que son maquissimes i... estem dormint en una que han convertit en un hotel. Nomes estem nosaltres i una altra parella!





Abyaneh
Des de Kashan hem agafat un taxi per anar a visitar aquest poblet que està perdut a la muntanya. Està tan aïllat que encara s'hi parla mig persa (un idioma que fa més d'un segle que ha desaparegut).


El poblet està envoltat de muntanyes nevades...


De fet, aquí les dones porten una vestimenta florida molt especial...
Dona amb la vestimenta típica del poble



Aquesta porta és típica d'Iran




22-2-2011.Tehran
Hem arribat a la capital del país, situada als peus de les muntanyes d'Alborz, altíssimes... (la més alta fa 5.671 m). De fet, la ciutat té pistes d'esquí i tot... Els nostres amics navarros avui han pujat amb un telecabina per anar a esquiar i diuen que la neu estava molt bé (l'Albert s'ha mort d'enveja)!



A Tehran viuen 8'5 milions d'habitants, i es nota que la gent aquí és molt més moderna. Hi ha noies que porten el mocador perquè és obligatori, però... "feta la llei feta la trampa", i van ensenyant gairebé tot el cabell (menys el monyo), super pentinades, tenyides, maquillades i vestides d'una forma molt occidental...





En aquesta ciutat ens hem sentit molt a gust amb la gent, però no amb el trànsit... a l'hora de creuar un carrer... buf, és xunguíssim! Això és "campi qui pugui".



 
En aquesta ciutat no hi ha gairebé res interessant per visitar, però el nostre vol surt des d'aquí, així que, ja que hi som, ens hem passejat per la ciutat i...


...i hem anat a visitar el Palau de l'antic rei del país, per dintre és super luxós (ho sentim, no es podien fer fotos)!
Palau de Golestan



En aquest país hem après moltíssimes coses...
-Fa més de 30 anys que és una república islamista, i té un líder religiós  (ayatollah) que és el que talla el bacallà (fins i tot per sobre del president)


-La majoria de la població se sent enganyada amb les darreres eleccions, i molta gent ens ha dit que volen ser lliures, però que en aquesta dictadura ningú s'atreveix a obrir la boca. La gent té por... no veuen possible cap canvi, ja que aquí, qui es queixa "paam"... "desapareix"!


-L'hospitalitat dels iranís és, sense cap mena de dubte, el millor del país. A qualsevol altre lloc del món mai ens haguéssim fiat de la gent, aquí però... si algú et convida a casa seva, no et pots perdre aquesta experiència. A tots els guiris que hem conegut els hi havia passat el mateix que a nosaltres, i tots ens explicàvem com els iranís s'havien desfet per donar-nos tot el que tenen... genial!



Edurne y Xatur, seguimos en contacto. Ha sido una pasada compartir un trozo de viaje con vosotros!!!


Ja som a l'aeroport! (ja està mares, no patiu més). Passarem un dia als Emirats Àrabs per prendre el sol i d'allà... cap al Nepal! 




A  i A



 

18 comentaris:

  1. Júlia17/2/11

    Hola parelleta!

    Al final veig no heu penjat les fotos. Veiem que esteu molt bé. Ànims i paciència pel viatge en bus de demà.

    Molts petons!

    ResponElimina
  2. Júlia17/2/11

    (3 hores + tard)
    Hola, ara si que es veuen, menys les de Chak Chak i Meybod. Xulissimes.

    Petons!

    ResponElimina
  3. Anònim17/2/11

    Molt autèntic Iran!!!! està bé visitar països menys turístics..

    A partir d'avui us direm la parella "revolucionaria", perquè país que visiteu, país que deixeu "revolucionat"... que es vagin preparant al Nepal!!!

    Una abraçada from Segur de Calafell

    ResponElimina
  4. Anònim17/2/11

    Si, es veuen bé les afotos....tu ambé molt guapa aec le mouchoir....500 anys??? 0 50000...de retard. petons. des de Càceres

    ResponElimina
  5. Anònim17/2/11

    Que tal, fdp!! ( Perdona Anna )

    No sé que estau fent, però per allà on anau se van escalfant ses coses. Egipte pates adalt i s'està contagiant a altres païssos.
    Supòs que heu llegit q aquet país on estau ha tingut un incident dìplomàtic amb Espanya.
    Quan arribau a Nepal?

    http://cerradoporvueltaalmundo.blogspot.com/

    Aferrada!
    Albert +

    ResponElimina
  6. Núria18/2/11

    Hola guapos!
    Ha de ser impactant veure de prop la repressió amb què viuen aquesta gent per culpa dels seus polítics.
    Els paisatges molt xulos! I m'ha sobtat veure-hi neu!?
    Cuideu-vos molt, eh? Que tenen raó els de Calafell... per allà on aneu, sembreu la revolta!
    Un petó!
    Jose i Núria

    ResponElimina
  7. Anònim19/2/11

    Hola parella! Les fotos m'han agradat moltíssim,l'altre dia les vaig estar mirant des de consergeria amb l'Antonio (el vostre MAG que us envia molts records) i suposo que un dia d'aquests s'animarà també a deixar-vos algun missatge perquè s'ha fet fan del blog!! En fi,vigileu molt amb les "manis" del carrers i gaudiu d'aquest sol que sempre us envolta que aquí ha fet uns dies de pluja que han sigut una merda!!

    Petons: Noe i Molly (bup bup bup)

    ResponElimina
  8. Anònim21/2/11

    Suposo que sabeu com està el món no?...doncs, a veure si feu un pensament i marxeu d'aqui...que no són bromes!!!! aqui les coses les pinten malament...i no es per fer-vos por...!!!ANEU AMB COMPTE!!!!! Aneu al Nepal YA!!! que ja heu estat prou testimonis de revoltes JODERRRRRR!!!!!! Des de Càceres

    ResponElimina
  9. Hola nois,
    això d'estar a un país tan poc turístic i poder parlar i entrar a les cases de la gent és una passada.... Això sí que és l'essència de viatjar!
    Us heu sentit segurs? El fet que siguin musulmans però no àrabs sinó perses, què els fa diferents? No reneguen dels occidentals?
    Quantes preguntes.. Potser hi haurem d'anar nosaltres a veure-ho amb els nostres ulls... (de somnis també es viu, oi?).
    Molts records des de sabadell.
    Per cert, la neu està justeta però es deixa fer, je je je...

    ResponElimina
  10. Per cert, quan arribeu al Nepal, si al final feu un treking amb el Chure feu-li una abraçada molt gran de part nostra.

    ResponElimina
  11. Anònim23/2/11

    Bon viatge cap al Nepal i que vagi bé el dia de panxing i relax als Emirats Àrabs!! Petons des de Sabadell!! Noe.

    ResponElimina
  12. Dani (el Navas)25/2/11

    Ei nois! quina enveja... segons sembla esteu vivint un munt d'experiències que nosaltres també voldriem viure-les, per tant, aprofiteu!!!

    Àngela i Dani (el Navas)

    ResponElimina
  13. Anònim25/2/11

    Ei parella!
    Avui que és divendres tarda, he aprofitat per veure amb calma les fotos de l'Iran, els altres dies amb "el control de qualitat" he anat una mica ràpid. Buff! Què maques! Quin país més diferent! Molt bé les explicacions, per una estona he estat a l'Iran!!
    Bé, gaudiu molt del Nepal (snif!) I espero amb moltes ganes les fotos. No "provoqueu" cap follón! ;-)
    Una abraçada!!
    Elena

    ResponElimina
  14. Anònim25/2/11

    Fascinant! en una paraula, quina pasada de viatge que esteu fent, les croniques son molt bones, quasi be es com si veient les fotos, estiguesis alla, paisos super interesants.
    Una abraçada y a seguir disfrutant.

    Baró.

    ResponElimina
  15. Belén27/2/11

    Eh!ara què us toca ¿Libia? com dirien al APM !!!CUIDAO!!Zones segures chatos!!que no está el horno para bollos! Moltes gràcies de nou per les vostres lliçons, sobretot de la vida..que són dos dies!
    Una súper abraçada!
    Un saludo también a Navas y Baró! cuánto tiempo! :)
    Belén i Toni

    ResponElimina
  16. martagarcia5/3/11

    Ja he fet un repàs de les ultimes novetats des del llit amb el trancasso que porto. Les fotos molt xules i les explicacions molt interessants! M'heu fet una mica de por quen heu dit que la gent d'Iran no vol el règim etc i he pensat aishhh! Que aquests 2 ara la lien! Petons. Aviat fotos de cowboys, després de la setmana blanca (en el meu cas setmana blanca de colon)

    ResponElimina
  17. Nathalie by the Sea20/3/11

    Como siempre, disfruto un montón viendo vuestras fotos y leyendo vuestros comentarios. Pero hoy me he quedado especialmente impactada de ver a Anna con el pañuelo.
    Disfrutad mucho, aunque no os ponga muchos comentarios, os sigo en vuestra vuelta al mundo!!!!
    Muchísimos besos!!!!

    ResponElimina
  18. Anònim11/2/12

    impressionant

    ResponElimina

Si ens voleu escriure alguna cosa,
estarem encantats de tenir notícies vostres!
A & A