27 de febrer del 2011

Nepal (Àsia)

Una volta per... Turquia - Síria - Jordània - Egipte - Emirats Àrabs - Oman - Iran - Emirats Àrabs - Nepal ... 

NEPAL







-RUTA: Kathmandu (3) - Trekking del Annapurnes (15) - Pokara (3) - Chitwan (2) - Kathmandu (3).
-SEGURETAT: País molt segur per viatjar una noia sola.
-TRANSPORTS:  Per veure les rodalies de Khatmandu cal agafar un taxi (cal regatejar), entre ciutats uns autocars destartalats plens de gent que són incomodíssims perquè les carreteres són fatals (4€ un trajecte llarg).
-GASTRONOMIA: el plat típic és el DHAL BAL (molt arròs, amb llenties i patates picants) però a tot arreu fan plats occidentals.
-MONEDA: 1€ = 100 NR (rupies nepalís)
-PREUS ORIENTATIUS: Una ampolla d'aigua= a la ciutat 0'15€/L, a la muntanya preus altíssims (reompliu les ampolles a les estacions de safe water, només 0'60€/L!). 
                Habitació doble=uns 10€ a la capital, al trekking 1'5€ o gratis si regateges. 
                Un dinar: a la capital uns 3 o 4 €, al trekking (de 10 a 15€/pers tots els àpats).
-EL MILLOR: El paisatge del trekking... sense paraules! El contacte amb la gent dels poblets.
-EL PITJOR: El soroll asquerós que fa la gent (homes i dones!) quan "treuen tot el que porten a dins" i llencen escopinades... eccks! I que tothom faci sonar el clàxon.
-VISAT: 31€ a l'aeroport per entrar (la sortida ja es paga inclosa en el bitllet d'avió).



26-2-2011. Kathmandu
Hola a tots! 
Ja som a Kathmandu (capital del Nepal)... Hem esperat al Paco (el pare de l'Albert) 2h a l'aeroport i ara ja estem els 3 junts a l'hotel. Acabem de xerrar amb el guia (que els nostres amics Eli i Miquel, i altres companys de la U.E.S ens han recomanat) i el dia 1 de març començarem el trekking dels Annapurnes. Abans, però, visitarem durant 2 dies aquesta ciutat.
Vistes de Kathmandu des de l'hotel
El Nepal, és un dels països més pobres del món (un 80% dels seus més de 29 milions d'habitants es dedica a l'agricultura i gairebé la meitat de la població és molt pobra).
Aquí hi ha algunes de les muntanyes més altes del món (com el Mont Everest) i 8 dels anomenats "vuitmils", per això Kathmandu (1'5 milions d'habitants) és un destí clàssic de "muntanyerus". De fet, el nostre hotel està situat en una zona plena de botigues de material tècnic... d'imitació, of course!
Aquí hi ha un bombardeig dinformació bestial!
De dia fa molta calor... de nit un fred que pela!
Avui hem anat "de compres" perquè ens faltava alguna cosa per pujar a la muntanya... És clar, el Paco va haver d'escollir entre portar el seu sac de dormir o un munt de pernil salat i Donuts. Evidentment sabia que el tractaríem millor si ens portava la "teca" (jejeje), així que n'hem hagut de llogar un!

Aquest país té un aire a la Índia...
El trànsit és caòtic i molt sorollós (tothom pita!!!). Veieu al Paco i l'Anna?

Hem anat a visitar una part de la capital que està plena de temples...

Bhaktapur city 
Avui hem fugit del trànsit boig dels carrers de Kathmandu per passejar-nos per Bhaktapur, una ciutat de 80 mil habitants, on no deixen passar gairebé cap vehicle perquè està considerada patrimoni de la humanitat.
Fins el s.XVI aquesta ciutat va dominar política i econòmicament tot el Nepal, avui dia n'és la capital cultural.

Durbar square

En aquest poble els més vellets no parlen nepalí, sinó newari.


Dattatreya square



1-3-2011. Kathmandu
Aquí ara mateix són les 5:30h de la matinada. Quina son!!! Estem esperant el guia per començar... 
Per arribar als 5.416m ens ho prendrem amb mooolta calma, i hem demanat al guia més dies dels que normalment calen. No volem passar mal d'alçada, així que anirem ben a poc a poc.
Bé, res, quins nervis...






1-3-2011. Kathmandu...  Bhulbhule (840m) - Ngadi (930m)
Ens hem llevat a les 5 per marxar de la capital. L’autocar destartalat ha anat parant cada cop que algú del carrer demanava poder pujar, així que allà hi havia de tot: gent fins als topes i “bartulos” mil. Encara ara ens preguntem com ha pogut arribar a Bhulbhule per aquella carretera de muntanya tan estreta... a cada revolt se’ns encongia el cor!


A Bhulbhule hem començat, oficialment, el trekking dels Annapurnes.
El guia, l'Anna, l'Albert, el portejador i a sota el Paco
Comencem a caminar!!!
2-3-2011. Ngadi (930m)Chamje (1.430m)
El segon dia hem caminat de valent... sota un sol que cremava! (a les nits, però, baixa molt la temperatura i fa un fred que pela!).



3-3-2011. Chamje (1.430m)Bagarchhap (2.150m)
Avui s’ha posat a ploure a mig camí, així que hem hagut d’aturar-nos per tapar les motxilles i posar-nos els Gore-Tex.
Vistes: el Manaslu (8.163m)

 El nostre portejador porta 1 motxilota de 17k que li sobresurt per sobre del cap... però en comparació amb el que carrega laquesta pobra genta gent cap als poblets de la muntanya... buf! (la nostra motxila és la de l'esquerra del tot). Això sí que és fer muntanya de debó, "lo" nostre és un passeig!

Avui hem sopat i dormit en un lodge on la família era encantadora... 4 generacions preparant-nos el sopar. Ens hem reunit tots a la cuina, l'únic indret de la casa on hi havia un foc...


4-3-2011. Bagarchhap (2.150m)Koto (2.530m)
Si ahir plovia, avui s’ha liat “la del pulpo”... com anem ben equipats ni notàvem la pluja... si no fos perquè hem hagut d’anar molt en compte per no relliscar pel fang.
Vistes: rodejats de muntanyes de gairebé 7.000m i l’imponent l’Annapurna II (7.939m).
5-3-2011. Koto (2.530m)Lower Pisang (3.200m)
El sol brilla de nou, i les vistes aquest matí eren xulíssimes.
A l’arribar a Pisang l’Anna tenia força mal de cap, així que ha començat a prendre pastilles pel mal d’alçada. A partir d’ara haurem de beure tots molta aigua (1L per cada 1.000m d’alçada) i moltes sopes d’all !!!
Vistes: l’Annapurna II (7.939m)

El que es veia aquest matí des de la finestra del nostre lodge
La gent és super agradable als poblets!


Aquí, quan un en té ganes... Ale, et baixes els pantalons "y punto", miri qui miri!


6-3-2011. Lower Pisang (3.200m)
Ens hem creuat força gent que torna pel mateix camí perquè no s’han pogut aclimatar bé. No volem que ens passi el mateix... quina decepció si no poguéssim arribar al Torungh La!  Així que, per aclimatar-nos bé, hem decidit passar el dia aquí, on hem aprofitat per rentar roba, visitar un temple molt antic i menjar a Upper Pisang amb unes vistes imponents dels Annapurnes II i el IV.

Cada cop que ens hem creuat un temple hem passat per l'esquerra per fer voltar tots els "rodets", sinó pots tenir mala sort...

7-3-2011. Lower Pisang (3.200m)Manang (3.560m)
Aquesta etapa és, sense cap mena de dubte, la que té els paisatges més macos (s'ha de fer pel camí més alt, que també és el més llarg, però que té unes vistes...)
Estem més que encantats... no tenim paraules, no sabem com descriure tots aquests paisatges tan espectaculars... El Paco no para de dir que ha estat el millor dia de muntanya de la seva vida ("esto es cojonudo")... L'Albert repeteix constantment "hòstia, quina meravella", i l'Anna s'està a punt de fer muntanyera professional.
Vistes: Annapurna III (7.555m) i Gaganpurna (7.454m)
Tenim tantes fotos d'aquest dia que portem una bona estona per decidir quines podem obviar, el problema és que... totes ens agraden!






Creuant un de tants ponts...
Namasteee!!!




8-3-2011. Manang (3.560m)
És el poble més gran del trekking, on molta gent descansa un dia sencer per aclimatar-se bé. Des d’aquí vam poder-nos connectar (a preus prohibitius) per dir-vos que seguíem vius!
Des d’aquí ens hagués agradat anar al Tilicho Lake (el llac més alt del món), però estava ple de neu i el guia va dir que era impossible arribar-hi.

Menjant a casa d'1 família molt agradable...quin fred!
La "gran ciutat" de Manang
Tots els nens que veiem porten els mocs penjant i van mooolt bruts


9-3-2011. Manang (3.560m)Letdar (4.200m)
Avui el Paco ha tingut una mica de molèsties al cap, no ens volem arriscar, així que ha començat a prendre pastilles pel mal d’alçada, per si de cas. 



Heu provat algun cop la carn de YAK? és duríssima!


10-3-2011. Letdar (4.200m) – High camp (4.800m)
No sabíem si dormir a 4.500m (Thorung Phedi) o anar fins a dormir més a dalt i passar més “mala nit” (costa més respirar). Com ens trobàvem bé al final vam anar al High camp (un dels més alts del món), així al dia següent tindríem 1h de camí menys fins el nostre objectiu.
Quan s’ha fet fosc ha començat a nevar. Aquí dalt fa tant de fred (de nit s’arriba als -25º). Ah, evidentment, no hi ha cap lodge amb calefacció en tot el trekking, així que no en tenim prou amb els sacs i l’Albert i l’Anna sempre demanen un munt de mantes! (el Paco? Aquest home mai té fred o què?! jejeje).





11-3-2011. High camp (4.800m)Torungh La (5.416m)Muktinath (3.800m) ... Jomson
Aquesta matinada tothom estava excitat, dormit i congelat! Quan ens hem llevat (a les 4 de la matinada, a 25 graus sota zero i envoltats de neu) se’ns havien congelat les ampolles d’aigua que portàvem... tothom esmorzava picant de mans i de peus!!!
Ens hem abrigat amb tot el que portem i au, amb el frontal encès, hem començat a caminar, sota un cel negre cobert d’estels! 










Tots aquests dies caminant han valgut la pena...
A les 8 del mati aconseguíem el nostre objectiu: arribar al coll del Thorong La sense cap problema d'aclimatació!


Aconseguit... 5.416m!!!
A la foto: un noruec, el Babu (el portejador), el Chure (el guia), el Paco, l'Albert, l'Anna i la San (una india-americana).
Unes abraçades més tard ens hem posat de nou en marxa per fer una baixada de 1.600m, fins al poble de Muktinath. Ha estat dur perquè la muntanya era empinada, hi havia gel i el cel s’ha tapat i ens ha començat a nevar. Alla hem agafat un 4x4 fins a Jomson. Avui dormirem moooolt be...jejeje. 
A Muktinath hem agafat un jeep fins a Jomson per a no haver de caminar per la carretera de cotxes. Allà hem pogut, per fi, prendre una dutxa (i d’aigua calenta)!

12-3-2011. JomsonTatopani...  Tatopani (1.190m)Sikha  (1.935m)
Com no n’hem tingut prou, hem decidit contractar el guia i el portejador per caminar 4 etapes més i fer la volta completa als Annapurnes. Hem agafat un bus fins a Tatopani i allà hem començat a pujar escales i escales... molt dur!






Ens hem quedat a dormir en una caseta en mig de res, on hi havia una família encantadora que fins i tot ha matat l’única gallina que tenien per a satisfer la fam carnívora de l’Albert...




13-3-2011. Sikha (1.935m) Ghorepani (2.750m)
Avui toca seguir pujant més i més i més escales. Ostres tu, qui va decidir que volíem seguir caminant? Pacoooo!!!
El paisatge d'aquestes etapes és molt diferent. Poblets penjats de la muntanya envoltats de camps d'arros, amb les seves vaques, i gallines, cabres i gent encantadora...


14-3-2011. Ghorepani (2.750m)Poon Hill (3.210m) - Tirkhedunga (1.540m)
A les 4:30h encara era ben fosc, però nosaltres ja estàvem caminant de nou, amb la panxa buida i una son increïble. La pujada fins a Poon Hill no s’acabava mai! Hem arribat a dalt que ja sortia el sol, darrere d’una de les millors vistes del viatge: el Dhaulagiri (8.172m), l’Annapurna South (7.219m), l’Annapurna I (8.091m) i el Machhapuchhre (6.993m) entre moltes d’altres muntanyes.


Estem molt contents! Ja no cal pujar més, ara tot baixada!!!

Tatxaaaannnn... us presentem el Dhaulagiri (8.172m)

15-3-2011. Tirkhedunga (1.540m)Birethanti (1.080m)...   Pokhara
Aquests dos dies han estat “durillos”. I és que, entre ahir i avui, hem baixat més de 2.200m de desnivell... per escales!!!
Els bessons de l’Anna han acabat destrossats!


Birethanti, última parada!
15-3-2011. Pokhara
Ja està, ja hem acabat. I l'Albert i l'Anna ja en tenen prou de muntanya (el Paco no, ell es quedaria a viure aquí... el tio és incombustible!)
Descansarem 3 dies en aquesta ciutat (un lloc molt turístic, ple de restaurants i botigues per als guiris)


Diuen que, quan el cel és blau, l'estampa de la ciutat és preciosa... el llac amb les vistes d'unes muntanyes altíssimes i nevades al darrere.
Si cliqueu a sobre de la foto podreu "intuir" les muntanyes... llàstima de boira!
Passejant a la vora del llac...


 18-3-2011. Chitwan
Només arribar a l'hotel l'amo ens ha convidat a dinar i a celebrar el 10è aniversari de la seva filla amb tota la seva família. Ha estat tota una experiència...

Al dia següent hem anat a visitar el Parc Nacional, però ens ha decepcionat bastant... potser perquè, en comparació amb  altres parcs, com els de Kènia, Sud-Àfrica o Namíbia... això ha estat una "caqueta". 
Ben d'hora hem passejat pel riu en canoa
Caminant pel Parc (amb guia) per veure animals 
Els suposats 125 tigres de bengala i els moltíssims elefants que hi ha al Parc debien estar de peregrinació... Això sí, vam fer un tros caminant i ens vam topar amb 2 rinos... allà ens vam cagar a les calcetes!


Davant de l'hotel, a la vora del riu, hi ha gent "rentant" els seus elefants...

Ha coincidit que durant aquests 3 dies a Chitwan els nepalís celebraven la festa dels colors (holy), i s'empastifaven roba i cos per desitjar-se bona sort i una vida llarga!

Marxem a Katmandu en un bus destartalat, però asseguts a dins!



20-3-2011. Kathmandu
Ens queden 3 dies aquí per descansar aquí abans que el Paco torni a casa i l'Albert i l'Anna marxin cap a les Filipines.  
Ens quedava pendent visitar el barri de PATAN...


És un barri mil·lenari ple de temples


23-3-2011. Acabem d'esmorzar i marxem cap a l'aeroport. Ahir vam passar un dia estrany... el Paco i l'Anna fent encàrrecs i l'Albert al llit (amb una febrada i angines amb pus). Al final el vam portar a l'hospital i ara ja està prenent medicaments. Avui es troba millor. Tenim 15 hores de vol fins a les Filipines...

Paco, Albert i Annapurna

46 comentaris:

  1. Anònim27/2/11

    Vaya montañero que va al Anapurna sin saco de dormir!!!!! en fi, que vagi molt bé la ruta i porteu taps per dormir per si algú ronca.. ;-))))

    Petonets from Segur de Calafell

    ResponElimina
  2. Anònim28/2/11

    Mmmmmmmmm! a la muntanya....? neu...i més neu... i quan us acabeu els donuts i el jamón? ... Heu vist..."Viven!"?????? ji,ji,ji des de Càceres. un petó

    ResponElimina
  3. Anònim28/2/11

    Au, ara toca l’ aventura per les muntanyes... No dubto gens de que l’Albert i son pare deuen estar molt il•lusionats ...És el somni dels “muntanyeros” !!! Està molt be el tema guia i “sherpa”..
    i l’Anna, què tal ho porta ..??? Està demostrant que és una campiona !!! però cuideu-la en aquest trekking... Petons. Mami/Sué

    ResponElimina
  4. Anònim1/3/11

    Doncs, cap amunt!!
    I esperarem amb moltes ganes les fotos quan torneu a la "civilització".
    Bona caminada!!
    Elena

    ResponElimina
  5. Ei, parella. Ai no, que ara sou tres, o quatre.
    Bé, és igual. Que us vagi molt bé el treking. Disfruteu molt del paisatge i de la gent que trobeu pel camí. No us preocupeu si us canseu, és normal, i amb la sort que marxa i s'oblida.
    Bé ens podrem esperar dues setmanes sense notícies, amb la condició que pengeu unes fotos espectaculars...

    ResponElimina
  6. Anònim4/3/11

    Petons ceretans!!!11 Cèlia i MArta (preparades per la tercera sortida del CRE, al sofà del piset de puigcerdà... tampoc penjarem fotos!)

    ResponElimina
  7. Belén8/3/11

    Pachi! si es el Paco! Toniiii mira esto!! "tres hombres/mujer y un destino"...això és superació!
    Ens ha fet molta gràcia!
    Bona sort pels cims del món!Muas!
    BElén i Toni

    ResponElimina
  8. Me encanta..me ha recorrido una sensación de frio por el cuerpo nada más imaginar el poder estar entre vosotros...bueno quizás en otra ocasión...disfrutar mucho. un abrazo.

    Toni i Belén

    ResponElimina
  9. Anònim9/3/11

    feos!!! cm va la nova aventura??? fa dies q no us dic res... Aver si penjeu les fotos i disfrutem tts una miketa!!!

    Mlts besitos**

    ResponElimina
  10. Anònim9/3/11

    Ei,guapos,les fotos són espectaculars i m'ha fet molt gràcia això que l'Anna es rebategi com a "Annapurna"...realment la veig súper fan del tema excursionístic! je je je Jo demà marxo amb el Pep a un lloc bastant més tranqui, a Amsterdam, fins diumenge!! Molts petons i que us vagi molt bé la travessa per les muntanyes!! Noe.

    ResponElimina
  11. Anònim9/3/11

    Que tal nois?
    Vemos que el Hilamaya es, mas o menos, como la Mola.
    Para que podais comparar enviaremos, este fin de semana, un mensaje con foto desde el CIM; mejor lo enviare desde el restaurant donde haremos la calçotada.
    Cuidaros mucho.
    Besos.

    ResponElimina
  12. Anònim10/3/11

    Qina enveijaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa petonets molt forts!!!!!!!!!!!!!!!!!! aL teu padri li cau LA BABA ell es muntanyeruuuu fustrat...... esta paraula es per l'Albert,es miravetana,FATO BESITOS

    ResponElimina
  13. Carmen11/3/11

    la verdad esque me ha costado encontrarte,Paco ¡¡tú tan abrigado!! ya tenia que hacer frio!!! me ha hecho mucha ilusion oiros por telefono, estoy impaciente por ver las fotos tan maravillosas, ahora entiendo lo de la camara Paco, cariño, en otro viaje será, porque esto cre adicción y ahora que te falta? jejeje. us estimo, Carmen

    ResponElimina
  14. Anònim11/3/11

    Hey!

    Som n'Albert Mas. Com va això? Quina passada!! Nosaltres dilluns partim cap a India. Supòs q no coincidirem. Quin temps heu necessitat estar a Nepal i quanta pasta us ha costat pujar als 5500 mts? Estic mort d'enveja....

    Aferrada!

    ResponElimina
  15. Núria11/3/11

    Hola guapos!
    Enhorabona per la fita aconseguida! Les imatges són espectaculars! I dieu que encara n'hi ha de millors!!!???
    Cuideu-vos molt i gaudiu d'aquesta experiència única!
    Un petó!
    Jose i Núria

    ResponElimina
  16. gugugugugugugguuuuu.....

    gaggagagaggaaagaggaaa....

    Berta

    ResponElimina
  17. que pasada...como dice la Berta....en el primer gugu dice que lo paséis muy bien, y en el segundo gaga dice que de que va a ser la mona de este año.....

    muchos besos de todos

    Toni y Belén

    ResponElimina
  18. Joan Vila11/3/11

    Hola campeones, supongo que debería decir que me dais envidia pero no es así (bueno, la verdad es que en parte sí).
    Paco, ya me conoces, sólo el pensar en el frío que hace por esas latitudes ya me produce escalofríos. Con deciros que mirando las fotos casi se me congelan los dedos de la mano !!.
    Animo y a seguir disfrutando de esa maravilla de paisaje.
    Un fuerte abrazo.
    Joan

    ResponElimina
  19. Laia, Martí, Lali i Pere11/3/11

    Ens feu molta, molta enveja, però no d'aquella sana, sinó de la rabiosa.
    Ens ho passem molt be veient les vostres fotos i hem decidit que quan siguem una mica més grans volem ser com vosaltres.

    Aquí a BCN. La família Rosado-Forniés

    Petonets

    ResponElimina
  20. Josep Juan12/3/11

    Hola Paco soc en Josep Juan, alies el Jotes, una forta abraçada a tu i al teus acompanyants, desde Sabadell

    ResponElimina
  21. Anònim12/3/11

    Enhorabona!!!
    Després d'aquesta setmaneta blanca aprofitada al màxim, em conecto i veig aquestes precioses fotos, i la notícia de que heu passat el coll sense problemes. Estic mooooolt contenta! I amb moltes ganes de veure les fotos!
    Una abraçada a tots!!!
    Elena

    ResponElimina
  22. Anònim12/3/11

    oooh! la mama ja m'ho havia dit que estaveu a una muntanya ..mare meua vaig senir la conversa de l'altre dia sobre que estaveu a -20 sota zero, pero no us preocupeu per aqui tampoc us esteu perdent res de nou.. plou bastant però bueno sempre millor que 20 sota zero :) espero que ho estigueu passant moolt re-bé i seguiu fent fotos taant impresionants!! Això si! penseu bé com farem la nostra, ara que ja falta menys per a que ens trobem! tinc un munt d'idees!:)
    un suuper besito de la Clara (:

    ResponElimina
  23. Anònim12/3/11

    Xulissim! Enveja d tota mena com diuen per aquí! No deixeu d fer tant be el blog, que estic enganxadissim a mirar les vostres fotos i llegir les vostres aventures espectaculars.!! Capi

    ResponElimina
  24. Anònim12/3/11

    Impressionepalissim!!

    Ja sou cincmileros.. ara a gaudir de la resta del viatge!!

    Petons from Segur de Calafell!!

    ResponElimina
  25. Anònim13/3/11

    Enhorabona, és un plaer viatjar amb vosaltres i participar d'aquest enriquiment.
    Quan torneu m'agradarà, n'estic segur, la emissió i acceptació de les vostres vivències, aquest tresor intranmisible que forma part de vosaltres.

    ResponElimina
  26. CARMEN14/3/11

    conincidió vuestro objetivo con el terremoto de Japón, por aqui nos preguntamos si la onda expansiva os ha llegado, ir con cuidado, teneis por encima de vuestras cabezas montañas muy altas, cuidaros mucho

    ResponElimina
  27. Anònim14/3/11

    Hola Annapurna & company!!!! heu tingut sensació d'ésser petits o molt grans aquests dies? de tenir molt o de dessitjar poc? ...d'avançar ràpid o de viure al marge del temps? què se sent quan algú està tan a prop del sostre del mon?...De fet ...importa alguna cosa quan s'està tan amunt??? Un petò molt fort a tots (inclús als estranys que no conec) des del subsòl!!!!!!
    (Des de Càceres...venga ! que ja se que ho sabeu!!!!)

    ResponElimina
  28. Anònim15/3/11

    Hola Himalayistas!

    Som Diana i Àlex, que acabem de tornar de les nostres vacances en les Dolomitas Italianes!
    Hem estat a una mica més de 3.300 m esquiant sobre glaceres, i tan a dalt t'asseguis molt petit i indefens. M'imagino que el vostre a més de 5.000 m tindria ser més encara!
    Una fort abraçada
    Diana i Alex
    ski-team

    ResponElimina
  29. Anònim15/3/11

    Hola, macos!
    Moltes felicitat per haver aconseguit fer el cim. Espero que continueu amb el viatge previst i ho gaudiu al màxim.Una abraçada i petonets babosos de la Sàhara! Mónica C.

    ResponElimina
  30. Carmen15/3/11

    bueno, ya era hora, espero disfruteis de las buenas duchas, comodas camas, y buenos platos durante unos dias y Paco, acuerdate de venir, que te esperamos, con los brazos abiertos, la Karen cada dia que sube a Sant Quirze dice, ¿está el yayo? no se ha olvidado de ti. del Pep ya no puedo decir lo mismo, ya es amigo mio, lo he ido a cuidar durante casi todos los dias, pues el Jose está en mi casa y prefiero dormir en mi cama.

    ResponElimina
  31. Anònim15/3/11

    Ho heu aconseguit.... Enhorabona!!!! Ara, descanseu... recupereu forces i a la que pugueu ...ens feu participes de les vostres vivències. Molts petons. Mami/Sué

    ResponElimina
  32. Sonia16/3/11

    Enhorabooooooona!!!! Què guay!! Si amb aquestes imatges ja hem flipat, quan feu la selecció....mare meva...
    Aqui estem, seguint-vos de ben aprop. Vosaltres gaudiu. Nosaltres gaudim. Això és genial, jeje.

    Un petonàs i a descansar ara que us ho mereixeu!!
    Sonia & Guille

    ResponElimina
  33. Anònim16/3/11

    Felicitats per la fita aconseguida!! Sou uns fieres, algú ho havia de dir!!! Per cert, Annapurna, ahir es va acabar "Infidels" i vaig pensar molt en tu perquè sé que també hi estaves súper enganxada!! Molts petons des de Sabadell!! Noe.

    ResponElimina
  34. Anònim17/3/11

    A&A, quines vivències... em cau la baba... Felicitats per l'aventura!!!

    Núria (substituta Economia Sabadell)

    ResponElimina
  35. Ei!!! Enhorabona. L'esforç ha valgut la pena oi?
    Al Poon Hill fa fred, però la vista és impressionant,oi?
    Bé, ara ja sou uns himalaistes curtits....
    Fantàstic, al Chitwan és un canvi radical, i si hi aneu amb autobús encara millora més. Encara que sigui molt turístic, intenteu banyar-vos amb un elefant. És molt curiós, sentir-se ruixat amb la trompa de l'elefant, i després tocar-li la pell (que és duríssima i el pels que semblen casi cordes...).
    D'acord. Esperarem una bon selecció de fotos, i el relat de les experiències d'aquests dies.

    Les millors coses són les que s'aconseguiexen amb esforç.

    ResponElimina
  36. Ánimo chic@s, lo estáis haciendo muy bien. Felicidades por el viaje. Cuando leo vuestras entradas y veo vuestras fotos me acuerdo mucho del viaje que hice yo y me emociono mucho. No paréis, no os desaniméis jamás. Lo más bonito siempre está por llegar y supera lo anterior.

    ResponElimina
  37. Anònim22/3/11

    Miro cada dia el blog...ara per ara no se què dir...! No puc dir res perquè em quedo amb la boca oberta cada vegada i em costa Deu i ajuda tancar-la.MMMMMMmmmmm amb les fotos no en tinc prou!!!!!!!!!! jo vull venir....Quan sigui gran...vull ser jove..... funcionaria...fea i tonta.!!!!Grrrrrrrrrrr ( des de Càceres)

    ResponElimina
  38. Hola Albert, m'alegra saber de tu...veig que saps viure del "cuentu". Bromes a part, estic content de veure't encara que no sigui amb l'anorac groc i negre descente. Vaig demanar per tu a la sortida d'aquest any i m'han dit que estaves perdut pel món. Espero que us ho passeu molt bé i us enriquiu amb l'experiència. Per aquí la vida és monòtona, treballar i treballar per pagar despeses, en fi, no cal que us deprimeixi. Bé, molts records a la nineta que no conec i fins que ens tornem a retrobar.
    Salutacions de les meves princeses, la Iris, la Ivet i l'Eva.
    Una abraçada
    Lluís

    ResponElimina
  39. Espectacular Nepal!

    A veure si vos podem seguir ses passes... Seria espectacular. Un poc de platja ara no vendrà malament, eh? Res, recuperet, fdp!

    Una aferrada

    ResponElimina
  40. CARMEN23/3/11

    espero que te encuentres mejor petit, estas en buenas manos, l'Anna et cuidarà...molt bé....
    estamos impacientes por la llegada del papa, y a vosotros os deseamos un feliz viaje a las filipinas, cuidaros mucho seguiremos en contacto petonets...

    ResponElimina
  41. Jose i Núria24/3/11

    Quina passada les fotos! No tenim paraules! Ha d'haver estat una experiència meravellosa! Quins paisatges! Són espectaculars! Veient les fotos, segur que ha valgut la pena tot l'esforç que heu fet!
    Ara a descansar una mica i recuperar-vos!
    Un petó!
    Jose, Berta i Núria

    ResponElimina
  42. Anna-Tec25/3/11

    Hola nois!!
    Espectacular Nepal....quins paissatges!!
    Ara descanseu una miqueta a les Filipines per recuperar les forces d'aquest dies i seguir gaudint del viatge!
    Petons

    ResponElimina
  43. Anònim25/3/11

    Anna cuan eres petita venies a tot arreu amb naltros no et deixabem mai ..... GRRRRRRRR..... jolines vull vindre... besitos molt i mlot forts per tots Family Miravet

    ResponElimina
  44. PACO, CARMEN I PEP25/3/11

    Hola peques, ¿todo en orden? Yo optimista como siempre, pero al mismo tiempo nostálgico de las vivencias compartidas, a vosotros os espera en este continuado viaje la novedad del futuro y yo me quedo contemplando el pasado con la retina impresa y las fotos increíbles de aquellos gigantes nevados. Un abrazo, Paco

    ResponElimina
  45. Bé, una altra etapa cremada. Per sort l'olor del fum queda per sempre en el nostre record.
    Ei, Albert, què és això de posar-se malalt? Espero que ja estiguis del tot recuperat. Bé per si de cas ho necessites t'envio per mail un remei fanàstic, el notes ja?
    Vinga molts ànims, i ara a descansar a Filipines.
    Fins aviat.
    Sabeu què està molt bé? Que a través del vostre blog també veiem què fan altres persones que fa molt temps que no veiem. És com una mini xarxa social amb l'excusa de veure què feu vosaltres.
    Elisenda.

    ResponElimina
  46. Nathalie by the Sea5/4/11

    Chic@s,
    Cuando volvais no os voy a poder proponer ni ir a pasear por las Ramblas. Qué nivel! y qué bonito todo! Seguro que para Albert ha sido una experiencia maravillosa poder compartir esta aventura con su padre.
    Os sigo siguiendo ;)
    XXXXXXXXXx

    Pd. Anna, siento romper la magia pero...te he enviado por facebook el tema del concurso de traslados. Todavía no ha salido, pero está al caer.

    ResponElimina

Si ens voleu escriure alguna cosa,
estarem encantats de tenir notícies vostres!
A & A