11 de juliol del 2010

Índia (Àsia)

Estiu 2010 (Índia i Malàsia)
1a part: ÍNDIA

RESUM del nostre viatge a l'Índia
-RUTA (número de dies mínims aconsellats): Nova Delhi (2)- Jaipur (2)- Bikaner (1)- Jaiselmer (3)- Jodhpur (2)- Udaipur (2)- Pushkar (1)- Agra (1)- Varanasi (2).  Tots els llocs molt recomanables. No canviaríem la ruta. Ens ha encantat!!!
Durada: 23 dies
-TRANSPORTS: Els desplaçaments els hem fet en tren. Són fiables i barats, però molt lents. Tota una experiència. Molta gent lloga un cotxe amb conductor per preus molt raonables. No és mala idea.
-ALLOTJAMENTS: no portàvem cap reserva i no vam tenir cap problema. Generalment força nets.
-SEGURETAT: és un país molt segur, no cal patir per la seguretat.
-SALUT: Problema important en aquest país. Portar tot el material mèdic necessari desde casa. Tots dos vam caure malalts tot i extremar les mesures de prevenció.
-GASTRONOMIA: Molt menjar vegetarià. Molt picant. Ens van agradar molt els banana lassi (només a llocs de fiar), el paneer (formatge) i les dal (llenties). El pa roti i nan són boníssims. Al principi ens va encantar el menjar, fins i tot vam fe run curs de cuina a Udaipur, però al final ens va saturar tant picant.
Tothom voldrà cobrar-vos molt més del que toca. Es poden negociar TOTS els preus dels hotels, roba, taxis, etc...   CAL TENIR PACIÈNCIA.
-MONEDA: 1€ = 57 INR (rúpies)
-PREUS ORIENTATIUS:  1 ampolla d'aigua: 10-15 INR (15-25 cèntims)
                                   1 kg de plàtans: 25 INR (45 cèntims)
                                   1 sopar de LUXE: 8-10 Euros
                                  Agafar 1 rickshaw per moure't d'1 lloc a 1 altre de la ciutat: 20 INR (30 cènts)
                                  1 habitació amb aire cond. llit doble i lavabo: 450-1000 INR (8-14€).  A Delhi: 2300 INR (19€)
Despesa per persona dels 23 dies: 650 euros/persona. Tot inclòs excepte vol de Barcelona.
                              

Aquí fa una calor aplastant. Diferència horària: 3'5h més que a BCN.
El taxista anava com un boig conduint una "fragoneta" molt vella, i hem comprovat que cap cotxe porta els retrovisors, per a tenir més marge i no xocar amb el cotxe del costat! El noi no sabia llegir i ningú ens sabia dir on estava el carrer, perquè no hi ha ni cartells ni números a les cases... així que hem estat voltant 1h amb el taxista.
Ens esperàvem pobresa, però tampoc veure'n tanta a la capital... els carrers estan destrossats, hi ha un munt de gent dormint a les voreres i totes les cases estan mig derruides. Estem flipant! Com serà de dia????
       
13-7-10. Delhi
Enganxem unes quantes fotos de la capital, per anar fent boca...
Nens fregant els plats amb... aigua???
El "carrer" del mercat...
Va començar a ploure tant durant 1h que molta gent va acabar sota d'aquest edifici. Nosaltres estàvem a l'escala de dalt de tot, perquè el carrer estava inundats i ja hi havia dos pams d'aigua a sobre de la vorera. Ens va costar molt acceptar que hauríem de posar els peus dins d'aquesta aigua tan... per a tornar a l'hotel! 
La riquesa d'uns quants...
...la pobresa de molts.
The Red Fort
Ens sentim observats tota l'estona...fins i tot alguns homes ens han demanat que ens fèssim fotos amb ells (o ens les fan d'amagades amb el mòbil).

            


Jaipur (també anomenada ciutat rosa, pel color de les seves cases)
Hem agafat un tren per anar de Delhi fins a Jaipur.
Aquí estem menjant super bé (ens agrada provar tots els plats que estiguin ben cuits i ja ens hem acostumat una mica al picant, això sí, per beure: només aigua embotellada!). El que portem pitjor és el dormir, per culpa del Jet Lag.

Ens segueixen demanant fotos (no, autògrafs encara no...). Així que ens ho prenem amb humor.



Avui ens ha vingut un hindú dient-nos (en un català perfecte): "veniu a veure la meva botiga, és molt bonica". Ens ha explicat que té un tiet a Granollers que li havia ensenyat a xerrar català (au, tócate los huevos!)


     
 Temple de marbre tot esculpit a mà
Amber Fort... impresionant!
El més dur va ser pujar a dalt de tot caminant, amb aquest sol

Bikaner
Des de Jaipur fins a Bikaner hem anat en un tren-llitera (amb aire cond., llençols, coixí...). Haurieu d'haver vist, però, la diferència que hi havia entre el nostre vagó (per a la gent amb "diners") i els altres (les finestres no tenien vidres sinó barrots, i es veia la gent tota apilonada). Però, amb el que més hem al.lucinat és amb el munt de gent que anava "d'estrangis" a sobre dels vagons del tren... Com a les pelis!!! 
Aquesta ciutat és l'única que no depèn del turisme, i això es nota. La gent no busca vendre't res.

Visitant el grandiós Junagarh Fort (1589)  l'Albert es va creuar una antiga companya d'institut...que heavy, no?





Jaisalmer (o ciutat daurada)
No hi ha cap transport amb aire cond. (bàsic per sobreviure aquí) per anar de Bikaner a Jaisalmer, així que, entre el bus i el tren, vam escollir un tren-llitera, pensant que passaríem calor, però que estaria bé. Doncs... ha estat el viatge més surrealista que hem fet a les nostres vides!
Les lliteres estaven asqueroses. Les finestres no tancaven... i quan ja havíem espolsat com vam poder els llits, va començar el viatge. Quina nit més llarga: 7h de trajecte (23h-6h). Feia una calor espantosa, tots suàvem i estàvem asseguts com podíem (subjectant les bosses). Com travessàvem el desert, entrava un munt de sorra per les finestres, i no podíem ni obrir els ulls. Igual que a la platja, però amb tota la sorra al damunt!!!  

Vistes del Fort de Jaiselmer des del terrat de l'hotel
Què maca aquesta noia (les pulseres de "plata", però, eren més falses que 1duro sevillano)
En aquesta ciutat el més típic són els "patchworks".
Aquest home debia passar una calor... mireu amb quin ferro roent planxa!
La ciutat és tan maca... l'ambient del centre és xulíssim.
La 3a tarda d'estar en aquesta ciutat hem anat en camell fins el desert per veure les dunes, dormir al ras sota els estels i sentir (una mica) com és la vida dels que hi viuen sempre.

El guia (un noi que tota la vida ha viscut a les dunes) ens va preparar el sopar i l'esmorzar...

L'Albert és un artista fent fotos...La posta de sol al desert

 Jodhpur (anomenada també ciutat blava)
Ara som en una ciutat amb fort enorme: el Fort de Mehrangarh (1459) encara més impressionant que els que hem vist fins ara...                                  
Vistes des de l'hotel
Hem anat a visitar aquest Fort (l'únic interessant que hi ha per fer aquí) i des de dalt es veu perfectament com tota la ciutat es blava, blava...



22-7-2010. Felicitaaaaaaaaaats mama / Marga !!!
T'hem comprat un pastisset per a que puguis bufar l'espelma des de BCN... jejeje

Com surt tirat de preu, hem contractat un taxista per a que ens porti des d'aquesta ciutat fins a Udaipur (277 km, 5h de viatge = 37€). Aixi no fem 8h de viatge en autobús sense a.c.!  


Hem fet parar una estona al taxista en mig de les muntanyes, entre la ciutat de Jodhpur i Udaipur, per a visitar el Temple de Ranakpur...
Com l'Albert portava pantalons curts s'ha hagut de posar una mena de pijama per a poder entrar, jejeje

Udaipur
Hem passat de veure paisatges desertics a travessar camps d'un color verd espectacular! Es nota que aquesta ciutat està encabida entre muntanyes, tot i que no ens ha agradat gaire la ciutat, aquí s'està super bé amb aquesta fresqueta (que aquí plogui sovint s'agraeix!).


Les vaques volten per tot arreu. Si vols creuar aquest pont t'esperes!

L'esport més comú a l'Índia és el ckriquet...
Esmorzant davant del llac...
Passejant pels carrers...


Avui a la tarda farem 1 classe de cuina hindú, per aprendre a fer alguns plats típics i el "chai massala tea", mmmmm.

Pushkar
Per anar d'Udaipur a Pushkar vam haver d'agafar un tren fins a Ajmer i allà un taxi fins a Pushkar (3'5€, 20km).
Aquest poblet no té res d'especial, però veure com la gent es banya en aquest llac (als anomenats Ghats) per a resar i purificar-se va ser impactant.
Ghats de Pushkar

El poblet té el seu encant... construït al voltant del llac i envoltat de muntanyes.

Hi ha micos per tot arreu... Què monos!!!
 Agra
I una altra vegada en tren: aquest cop de Pushkar a Agra
Tothom ens ha avisat que aquí intenten timar-te tant com poden perquè estan molt acostumats al turisme, però és obligatori venir a veure una de les 7 meravelles del món: El Taj Mahal.
L'emperador Xa Jahan el va fer construir com a prova d'amor a la seva esposa Mumtaz Mahal quan aquesta va morir en donar llum al 14è fill (pobra dona, segur que va morir per a que la deixes tranquil·la!). Està tot fet de marbre blanc i van caldre 20 mil homes per construir-lo (entre l'any 1631 i el 1654). La veritat és que és maquíssim!!!    
Vistes del Taj Mahal des de la terrassa del nostre l'hotel


Un monument a l'amoooor...
El Taj Mahal vist amb els ulls de l'Albert
Varanasi
Després de més de 14h de trajecte des d'Agra sense poder menjar res, el nostre tren va arribar a Varanasi... Aquesta ciutat és coneguda pels més de 80 ghats del riu Ganges, on la gent es banya, renta la roba, fa ofrenes, incinera cadàvers... per això el riu està super contaminat.
A les 5:30h de la matinada és quan aquest riu té més "vida", així que hem visitat els ghats més importants del Ganges en una barqueta (gent de tota l'Índia porta els seus difunts per a cremar-los aquí)


Depenent del poder adquisitiu, la família comprarà més o menys troncs per poder cremar el seu difunt.


Un cop cremat el cos (amb joies i tot) es llencen les cendres a la vora del Ganges. Allà hi ha, com a les pelis "del oeste", un munt d'homes que intenten recuperar partícules d'or i de plata...


L'aigua conté 1'5 milions de bacteries fecals per cada 100 ml d'aigua (per a que fos segur banyar-s'hi aquesta xifra hauria de ser inferior a 500!). Si veiessiu l'aigua com està de marró al·lucinarieu!

Gent "dutxant-se, rentant-se les dents...
Nens pescant amb un mocador
Els nens, els homes als que els ha picat una cobra i els homes "sagrats" no es poden cremar, així que els llencen a l'altra vora del riu (els tapen amb una tela, com les mòmies i els hi lliguen pedres per a que no surin). Malhauradament de vegades es veuen cossos surant perquè el corrent del riu els ha mogut. Va ser molt impactant que el barquer ens digués que a 2m, al costat d'una altra barca, hi havia un cos...


Sense cap dubte, tal com anuncien els cartells publicitaris del país, ÍNDIA ÉS INCREÏBLE (amb aquest adjectiu no saps si fan referència a "lo" bo o a "lo" dolent). Arribar aquí va ser una explosió pels sentits, i els olors i la pobresa ens van deixar sense paraules. 
Patejar-nos tot el Rajastan ha estat fantàstic, però molt cansat. Mirant les fotos ens adonem que ens ho hem passat molt bé però que ha estat "durillo". Ara, però, ja estem cansats d'estar a l'Índia...
Vam sopar alguna cosa en mal estat que ens va sentar fatal i l'Albert fa 5 dies que està fet una coca (mal de panxa i de cap, vòmits, cagarrines...).  Així que hem decidit canviar el vol que ens havia de portar a visitar les muntanyes del nord per anar a un país més civilitzat... 

L'estiu 2010 no ha acabat, CONTINUA... 2a part: MALÀSIA
      

A i A

28 comentaris:

  1. Anònim18/7/10

    Envia me dais... os seguiré desde elche, un besete
    Nat

    ResponElimina
  2. ei, com esteu? tot bé per aquí?

    ResponElimina
  3. Sonia&Guille19/7/10

    eso eso, volem més fotos!!!!! jijijiji!! espero que ho estigueu passant superbé! i sobretot, aventures mil! que això no ho dubto pas!! lo millor: el tio aquell que us parlava en un català perfecte pq el seu germà vivia a GRANOLLERS!! al·lucinant!!! jajaja
    un petonas!

    ResponElimina
  4. Anònim20/7/10

    Miau! sóc el Pep, ara me diuen Pepito, les vacances em van molt bé, lo q de vegades fa una mica d calor, però el menjar és bo, l'aigua ni freda ni calenta i de quant en quant em respatllen i re espero q us vagi molt bé, no tingueu pressa en tornar q estic molt bé.


    P.D.: el divendres va arribar un homenot nou al pis, encara no el coneixia, és una mica bruto.. però sembla bon xaval.

    Avui també ha arribat una inquilina nova al pis, he sentit q li diuen Pu, és tota negra (no sóc raciste) ja us anirè dient com ens va la convivència, per ara cadascú va a la seva.

    Una forta abraçada, Pep. MIIAAUUU!

    ResponElimina
  5. Júlia20/7/10

    Hoooola guapus!! Quines fotos més xules, és impressionant. Espero que estigueu bé i suposo que ho passeu genial!! Ja estic al corrent i veig les fotos, però aquests dies no havia pogut escriure.
    Que gran que és el món, però que petit de vegades...mira que trobar-vos amb una companya de l'Albert!!! Gràcies per compartir aquestes experiències, és com llegir una novel.la d'aquestes que t'enganxen tant.
    Nosaltres tots bé. L'Àlex ja te 4 dents i ho vol mossegar tot!!

    Cuideu-vos molt molt i molt.

    Petons,
    Pablo, Júlia i Àlex.

    ResponElimina
  6. Anònim21/7/10

    GRACIES....GRACIES.....M'AGRADA MOLT EL PASTIS....!!!!!QUE XULO!!!!heu estat es primers en felicitar-me.....si supereu el viatge...sense mal de panxa en aquestes condicions....és que sou de ferro colat!!!!!

    ResponElimina
  7. Sonia21/7/10

    Espectacular la foto de l'AnNna al dessert! M'EN-CAN-TA!!

    ResponElimina
  8. Anònim25/7/10

    MOLTES FELICITATS PEL TEU SANT!!!!!!!!!! DEMA 26!!!A veure que et regala el churri! que aqui hi ha molt material fungible!!!!!!!Encara no, sabem on anirem. Tan bon punt ens ho diguin, us ho comunico per que pugueu canviar tots els vostres plans per venir a veure a la familia. val? Que tal les caguetes? i les ratetes? Tot be? Por sierto! poseu afotos mes millors perque aixo ja ens ho sabem!!!!!!!!!!!!Petons des de Caceres.

    ResponElimina
  9. Anònim26/7/10

    Nosaltres no sabiem que avui era el teu sant.. però també et felicitem Anna!!
    Ens acabem de posar al dia del vostre viatge i la veritat és que sembla molt autèntic!!
    Per cert, sembleu el John Wayne de Fort en Fort..

    Un petonet molt fort from Segur de Calafell
    A&M&A

    P.D Volem veure ja els tigres de Bengala!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  10. Anònim26/7/10

    Hola guapa, moltes felicitats!! esperem que passis un dia de sant genial!!!
    molt xulo el restaurant on vau esmorzar davant del llac, tot un lujoooo
    petons Albert i Laia

    ResponElimina
  11. Cartmen y Paco26/7/10

    felicitat, ANNA, pel teu sant, Paco y Carmen

    ResponElimina
  12. Sonia&Guille26/7/10

    pos ale, que nosaltres no volem ser menys...FELICITATS ANNA!!!! jejeje! un petonet mooolt gran!

    ResponElimina
  13. Núria26/7/10

    Hola wapos!
    Quines fotos més xules! Són de concurs!!! En sèrio!
    Pel que expliqueu i amb les fotos que ens aneu posant, ja veiem que esteu molt i molt bé!
    I per cert... Moltes felicitats Anna!
    Apa, seguirem mirant el bloc per a seguir-vos la pista.
    Un petó!
    Berta, Jose i Núria

    ResponElimina
  14. Iván y Ester (Badalona)26/7/10

    Hola nois...sóc la xicota de l'Iván,aprofito la ocasió per Felicitar-te Anna m'ha agradat molt el vostre bloc,i em feu molta emveja..jejeje espero que ho s'ho passeu molt bé un petoo de part de tota la familia!!!

    ResponElimina
  15. Anònim27/7/10

    Feaaaa!!! Moltisimes felicitats atrassades... mlts besits i disfruteu!!! muak**
    Núria

    ResponElimina
  16. Jod..!!!la veritat és que quan he llegit el missatge m'he posat una mica a riure...(ho sento)...però US ENTENC...com sabeu nosaltres vam viure una experiència molt similar amb el Toni al Marroc i tot ho vèiem igual de negre que ara vosaltres!! força que segur millora la cosa...això, alimenteu-vos de Coca-Cola, Pa i plàtans. Un petò

    ResponElimina
  17. Júlia2/8/10

    Hola parella!! Com va tot? Nosaltres acabem d'arribar de vacances. Moltes felicitats pel teu sant (amb retras!) guapa. L'Àlex ja en té 5, ara! Ja fa la serp (gatejar és massa cansat...) i li encanta amagar-se a sota les taules. Es fot cada nyanyo, i jo cada susto!! Ja el vindreu a veure mentre ens prepareu un te chai massala, eh?!

    Espectacular el Taj Mahal!!!

    Cuideu-vos molt! Una abraçada molt i molt forta per tots dos.

    ResponElimina
  18. Júlia2/8/10

    (2)

    Per cert, espero que estigueu millor. Estic a l'espera de que publiqueu algun comentari per saber si us trobeu bé. Ens va passar el mateix a Egipte, i amb la calor encara és més insuportable. Demaneu algo de medicació a algun turista europeu que pugueu conèixer.

    ResponElimina
  19. Us escric pq segur que penseu que no he mirat cap dia el blog, eh??
    Us he de felicitar els 2 pq sou molt bon fotògrafs... Ja no fa falta mirar callejeros!!! Vosaltres ens ho expliqueu molt millor!!
    Petonets

    ResponElimina
  20. Eo??Com esteu?? ha millorat la cosa?? mirem el blog cada dia per veure l'evolució...com el dia 1 començàveu de nou la ruta...esperem notícies aviat.
    Petonàs!
    Toni i Belén

    ResponElimina
  21. Sonia3/8/10

    Hola wapos! acabo de llegir que l'Albert encara no està recuperat!! ostres tu, ho heu agafat ben fort, e! Espero que pogueu seguir la ruta planejada i que us recupereu aviat!! albert, xute de fortasec i ale! jejeje
    un petonet als dos, seguirem esperant notícies!
    muaks
    Sonia & Guille

    ResponElimina
  22. Anònim3/8/10

    Ànims nois!!!!!!

    A la que es recuperi l'Albert cap a les platges de Malàsia per acabar bé el viatge...

    Molts petons from Segur de Calafell

    A&M&A

    ResponElimina
  23. Anònim3/8/10

    Quin greu que l'Albert no es trobi bé, esperem que el mal de panxa desaparegui i pogueu descansar a les platges!! ja anireu informant, nosaltres marxem a berlin però anirem mirant el blog per a veure com us va.
    molts petons i molts ànims
    Laia i Albert

    ResponElimina
  24. Anònim4/8/10

    Hola parella!! Ànims que això no és res... segur que l'Albert es recupera aviat i podeu continuar fent-nos dentetes a tots!!

    Un petonet ben fort!

    PD: Apa, vaig a fer-me la maleta que m'esperen els 40 ºC de Marrakech!!

    ResponElimina
  25. Anònim4/8/10

    Cuida't molt Albert, sort que tens la millor infermera al costat!!

    Si fa falta aneu-vos-en a algun hotel on us puguin facilitar un metge, medicaments, etc. i sobretot molta higiene.

    Una abraçada molt forta,

    Júlia

    ResponElimina
  26. Bones notícies que l'Albert estigui molt millor!!!l'experiència dels dies que heu viscut allà és el que val...i sí que és veritat que "lo que no te mata te hace más fuerte" però les vacances no estan per patir, així que ben fet!!Petons!!!
    Belén & Toni

    ResponElimina
  27. Anònim9/8/10

    hola, aqui estem la mar de be una mica passats per aigua veient temples tibetans, escriviu alguna coseta de la vostra trobada amb dani i la vane.. petons i cuideus molt. ddes de caceres...

    ResponElimina
  28. Diana10/8/11

    Un any després he fet un viatge força semblant al vostre. Ara rellegeixo el que vau escriure i nosaltres hem arribat a la mateixa conclusió a l'acabar el viatge. L'Índia és un país increïble, que impressiona, no et deixa indiferent. Et conciències del que vas a veure i entres en el dia a dia del país: les olors (bones i dolentes), els colors, la misèria, els animals fent com persones, el gust del menjar... Però arriba un moment que per molt que ja t'hi hagis fet al país, et col·lapsa. L'Índia és diferent i s'ha de veure. És increïble.

    ResponElimina

Si ens voleu escriure alguna cosa,
estarem encantats de tenir notícies vostres!
A & A